Biografia de Salvador Espriu

Salvador Espriu i Castelló, va néixer a Santa Coloma de Farners el 10 de juliol de 1913 i va morir a Barcelona el 22 de febrer de 1985.

Durant la seva infantesa i joventut, a causa de la feina de notari del seu pare, va viure a Santa Coloma de Farners i Barcelona. També va passar molts estius a Arenys de Mar.
A principis dels anys vint la família dels Espriu va sofrir una profunda sotragada, ja que els cinc germans van agafar alhora el xarampió. Tots se'n van sortir excepte Francesc i Maria Isabel. Salvador va estar moltes vegades malalt i havia de reposar obligatòriament durant llargs períodes els quals va aprofitar per llegir i escriure.
L'any 1929, amb quinze anys, va publicar el seu primer llibre, Israel, escrit en castellà. L'edició, de només cent exemplars que no eren per vendre, la va pagar el seu pare. I el seu primer llibre en català va ser Dr. Rip. En general, moltes de les seves obres són simbòliques, com per exemple: Llibre de Sinera, Pell de Brau, Antígona...

L'escriptor, va viure en una època molt dolenta, ja que hi van haver tres guerres importants: la Guerra Civil, la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial.

El dia revolt de Josep Carner -recull de bella terra, bella gent (1918)-

EL DIA REVOLT

Fes batre de nou el cor que s’enuja;

per cel, terra i mar emporta’t en folla escomesa la vida planyent,

oh dia revolt de sol i de pluja,

¡oh dia esquinçat de sol i de pluja i de vent!

Qui sap si seran amargues o pies tes deixes?

Hi ha ocells que t’afronten i d’altres que fugen als nius.

Les frondes, el cel, la boira, la gorga, les bruixes mateixes

no saben si plores o rius.

Potent, en la nau abats el cordatge, regires la vela rompuda;

trontolles els arbres del cim a la rel,

i menes quadriga que va a la batuda

dels núvols de flama que munten a l’era del cel.

Escampes llavors, polsegueres, auguri de mort i de vida;

t’emportes les fulles cantant, a l’atzar;

i clapes de llum la terra atuïda,

i voltes de rares escumes els pàl·lids miralls de la mar.

Regolfa ta veu per dins de la serra

i sonen les balmes d’aquesta clamor:

-Desvetlla’t, oh cor de la terra!

que viuen i juguen encara, cadells de Cibeles, la Ira i l’Amor.

Trasbalses la pau en ta via;

l’esclat de ta febre val tot un seguit de centúries; què hi fa si, de cop, les consum?

I fins de les fosses aixeques follia

i esborres l’antiga rodera del seny i el costum.

¿Qui ha vist com avui dansar la tempesta

i aquests diamants en flors tremoloses d’esglai,

i aquesta claror, com una desfeta ginesta,

que alegra i endola l’espai?

¡Oh dia revolt de sol i de pluja daurada,

oh dia esquinçat de sol i de pluja i de vent,

Mudança amb un elm de colors, menyspreant cada inútil durada,

desig renovant, desig rebatent!

Salut a la tendra donzella

que vela son pit, adés borronat;

a cada semença que romp la tavella,

a qui ja bategui, frisant d’ésser nat.

Salut a la vida, del fons de la força infinita,

jamai destriada pel savi ni dita en cançó;

i a la visió, en signes volubles escrita,

sospirant al lluny en dispersió.

¿Serà que l’acuit, que els aires trasmuda,

cridi la Victòria, a so de trompetes, de cants i renills?

Salut a la Pàtria, en saba de segles crescuda;

Salut a la Pàtria, no encara nascuda

com l’hem somiada sos fills.

Comentari del poema:

Context històric

El 1914 el context cultural i literari comença a variar. A Catalunya es crearà la Mancomunitat, que coincideix amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Aquesta crisi del Noucentismes'explica pels canvis en la conjuntura econòmica i social que provoca a Catalunya la Gran Guerra. El llibre de bella terra, vella gent es basa en els petits detalls, en la idealització de la figura femenina, en la poetització d'un instant efímer o en la fixació objectivada d'algun element del paisatge però el que més destaca dels seus poemes és la petita tragèdia de la vida quotidiana.

Resum

El poema en parla sobre com dintre d'un dia revolt i dolent, sempre podem trobar alguna cosa que sigui bona. Aquest poema també fa al·lusió a la pàtria catalana que porta molts anys existint però no encara com l'han somiada, és a dir, lliure.

Estructura, rima i mètrica

Parts:

Podem dividir el poema en dues parts, una va més dirigida al raonament i a la crítica de la tempesta i l'altre es centra més en el seu "jo poètic".

Estructura:

El dia revolt alterna la rima masculina i la rima femenina: A B A B C D C D... i la rima es consonant. Aquest poema no busca la mètrica sinó la musicalitat en els seus versos.

Mètrica:

Totes les estrofes tenen un nombre de síl·labes entre les 8 i les 25, per tant combina l'art menor amb l'art major.

Forma

Figures retòriques:

Aquest poema està ple de figures retòriques. Algunes són: personificació, metàfora, paral·lelisme, anàfora, interrogacions retòriques...

Llenguatge: 

Al llarg del poema apareixen paraules complicades com per exemple gorga, regolfa, frondes...això ens fa pensar que es dirigeix a un públic més culte.

Conclusió

Josep Carner en aquest poema ens vol descriure un dia revolt en la seva època, és a dir, les coses que poden passar en un dia en temps de guerra i també l'enyorança de la pàtria.

El noucentisme

El noucentisme es situa l'any 1906, coincidint amb un seguit de fets importants, com:

-La victòria electoral de la Lliga Regionalista.
-L'aparició del Glossari d'Eugeni d'Ors a la "Veu de Catalunya".
-La publicació d'Els fruits saborosos de Josep Carner.
-De la nacionalitat catalana d'Enric Prat de la Riba, etc.

La data que va posar fi al noucentisme és l'any 1923, després del cop d' Estat del general Primo de Rivera.