Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Palma, 3 d'agost de 1913-El Brull,5 de gener de 1938) va ser un poeta i traductor mallorquí.
És d'origen humil i a l'institut va ser alumne de Gabriel Alomar. Va estudiar filosofia i lletres en una universitat de Barcelona gràcies a una beca. Allà es va fer molt amic de Carles Riba, un professor de la universitat i de Salvador Espriu que era un company del seu curs. L'any 1935 Pòrcel es trasllada a viure a Madrid per fer el doctorat. Més tard torna a Barcelona on va fer de col·laborador en diverses tasques culturals a la rereguarda, durant la guerra civil, fins el moment d'incorporar-se a files. Seguidament, es va posar malalt de tuberculosi i va morir als 25 anys.
Va escriure Nou poemes el 1933, Quadern de sonets el 1934 i finalment, Imitació del foc l'any 1938 que es va publicar poc després de la seva mort.
Les característiques del seu tipus de poesia són les següents:
-Va inaugurar la poesia insular contemporània
-Va ser el primer poeta mallorquí que no descriu directament sota influència de l' Escola Mallorquina
-Influencia en els poetes de la postguerra (Espriu, Palau i Fabre)
-Precisió del llenguatge
-Poesia molt interioritzada i hermètica, plena d'imatges i de metàfores noves
-Poeta postsimbolista (les paraules van més enllà del seu significat, tenen un valor simbòlic)
Va rebre unes quantes influències del postsimbolisme, del barroc, de la generació del 27, del moviment avantguardista, del realisme, etc. Moltes persones creuen que si hagués viscut més temps hagués sigut un poeta molt important i conegut mundialment.
