Pere Calders

Pere Calders i Rossinyol ( Barcelona 29 de Setembre de 1912-21 de Juliol de 1994) va ser un escriptor i dibuixant català, conegut sobretot per les seva faceta de contista va rebre, entre d'altres, el Premi d 'Honor de les Lletres Catalanes l'any 1986. A més de contes, Calders també va escriure diverses novel·les i artícles periodístics en algunes de les publicacions més importants de Catalunya. Els seus escrits destacaven per ser irònics i fantàstics. Com a dibuixant va arribar a dirigir L' Esquella de la Torratxa, juntament amb el seu amic Tísner. 

Després de la Guerra Civil Espanyola, on Calders va combatre pel bàndol republicà, es va exiliar a Mèxic on va viure vint-i-tres anys de la seva vida. Amb els contes escrits durant els seus primers anys d'exili va confeccionar un recull anomenat Cròniques de la veritat oculta, el seu llibre més conegut, amb el qual va guanyar el Premi Víctor Català el 1954. Però no va ser realment popular fins a  l'any 1978 amb l'estrena d'Antaviana, una obra de teatre de Dagoll Dagom basada en els seus textos. Arran de l'èxit d'aquesta obra es van reeditar molt dels seus llibres i es va traduir la seva obra a quinze llengües diferents. L'any 1992 la Universitat Autònoma de Barcelona el va proclamar Doctor honoris causa. 

Els elements típics en la seva obra 

En el seu univers literari, una casa és un símbol de seguretat i d'ordre. Un altre d'aquests elements és el jardí, que representa un escenari on pot passar qualsevol cosa. Un objecte que apareix sovint en la literatura de Calders és el rellotge, que simbolitza la inutilitat de l'esforç humà per intentar posar límits a allò que no en té, el temps. També hi apareixen sovint científics, investigadors o inventors, que representen la ingenuïtat humana i l'esforç inútil per dominar la naturalesa. Finalment, un altre element molt present en la literatura de Calders són els crims, que se solen cometre amb tota la naturalitat del món.